Quan algú arriba a l’Associació, el caliu es nota en com l’acollim, en el temps que li dediquem i en la discreció amb què tractem allò que ens confia.
El nostre carisma comença en la manera d’acollir.
El caliu és l’escalf que queda a les brases i també l’escalf humà que trobem en una llar o en una comunitat. A l’Associació Infància Robada El Vendrell, parlem de família quan creem vincles de confiança, fraternitat i suport mutu. Ho fem des del carisma i la missió que compartim amb la Congregació de Carmelites Missioneres Teresianes, que ens convida a crear comunió i a reconèixer la dignitat de cada persona, sigui quina sigui la seva història. És el sentit que donem a «Abraçar la vida amb dignitat».
Aquest compromís pren forma en una acollida oberta a tothom, sigui quin sigui el seu gènere, edat o creença. Ens orienten els drets humans, l’atenció personalitzada i el treball en equip. Davant d’una necessitat urgent, procurem donar-hi resposta amb agilitat, creativitat i audàcia. En l’acompanyament, la paciència, el respecte i la professionalitat ens ajuden a tenir cura dels vincles i a sostenir els processos de recuperació.
Quatre maneres de fer caliu.
Acollim amb calma. En una primera trobada, expliquem què podem oferir, deixem espai per a les preguntes i respectem el temps que cadascú necessita per sentir-se a gust. El caliu també és fer-nos presents quan algú que ja ens coneix passa per un moment difícil.
Tractem amb tendresa. La tendresa es nota en el to de veu, en la delicadesa amb què diem una cosa difícil i en el gest de preguntar què necessita l’altra persona abans d’oferir-li ajuda. Respectar el seu ritme és una manera de reconèixer la seva autonomia.
Escoltem activament. Deixem temps per parlar, preguntem amb respecte i ens assegurem que hem entès el que ens volen dir. Escoltar també és donar espai als silencis i comptar amb la veu de la persona abans de prendre decisions que l’afecten.
Protegim la confidencialitat. Tractem amb discreció allò que se’ns confia i respectem la intimitat de cadascú. Quan cal compartir informació per a l’acompanyament o la protecció, ens guiem pels protocols aplicables i ens limitem a la informació necessària. La confiança també es construeix així.
Una família amb caliu. L’acollida, la tendresa, l’escolta activa i la confidencialitat es concreten en gestos quotidians.
Quatre gestos quotidians per posar les persones al centre.
El caliu en els nostres projectes.
Al projecte de Protecció a la Infància, l’acollida i el suport emocional formen part de l’atenció als infants i adolescents que viuen situacions de violència o vulnerabilitat. Al Projecte Betània, l’acompanyament a persones supervivents de tracta i violències s’adapta al seu procés de recuperació i d’autonomia. En tots dos casos, posar les persones al centre vol dir escoltar què necessiten i comptar amb elles a l’hora de decidir els passos següents.
Quatre mirades sobre la tendresa i els vincles.
Luis Carlos Restrepo reivindica el lloc de la tendresa en la vida quotidiana i en les relacions socials. El derecho a la ternura.
Pepa Horno Goicoechea explica com es construeixen vincles afectius segurs dins la família. «Aprender a amar, enseñar a amar».
Jaume Funes ens recorda que els adolescents necessiten sentir-se estimats i compresos mentre guanyen autonomia. Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito.
Anna Xargay Soler explora el vincle entre el foc i la memòria familiar en una obra feta amb cendres de la llar de foc de casa seva. Caliu familiar.
Quan diem «Aquí les persones són el primer», ens comprometem a fer lloc a la seva veu. Això es concreta en decisions tan quotidianes com preguntar abans d’actuar, donar temps per respondre o acordar plegats el pas següent.
